El Baptisme en Aigua

Considerant que aquest és un curs bíblic per preparar doctrinalment els nous convertits per ser batejats en aigua, hem cregut necessari dedicar una lliçó a part per estudiar amb més deteniment el Baptisme en aigua.

Tota persona que sincerament s'ha penedit dels seus pecats i ha rebut Crist com a Salvador i Senyor, ha de complir el seu manament de ser batejada en aigua. (Mateu 28:19; Marc 16:16).

Hi ha ocasions i circumstàncies en què una persona no pot ser batejada perquè intervé la mort, com en el cas del lladre penedit al costat de Crist a la creu, o per alguna malaltia greu, o una altra causa similar. Aquestes causes, per ser insuperables, no perjudiquen la vida espiritual de la persona; però si una persona podent batejar-se deliberadament rebutja el baptisme, llavors està en desobediència, i tota desobediència és pecat, i la tal persona pot perdre la seva salvació.

A Lluc 7:30 diu: "Però els fariseus i els intèrprets de la llei van despreciar els designis de Déu respecte a si mateixos, no essent batejats per Joan".

Així que no voler ser batejat en aigua conforme ho va ordenar el Senyor és despreciar els designis de Déu respecte a un mateix, i per tant, marginar-se de la salvació. Molt ens ajudarà per estudiar el tema del baptisme en aigua si el dividim en cinc tòpics: (1) La forma. (2) La fórmula. (3) El candidat. (4) El temps. (5) El significat.

1. La Forma:

La paraula grega "batejar" (baptizei) significa immersió, submergir, ficar alguna cosa sota l'aigua.

El baptisme cristià és, doncs, per immersió. Fins i tot els que practiquen el batejar per aspersió, és a dir, per ruixat, admeten que la immersió va ser la forma de batejar des del principi.

Llegint a la Bíblia alguns casos de baptisme, un pot entendre fàcilment les veritats següents:

És evident que el baptisme cristià és per immersió.

2. La Fórmula:

Les paraules del Senyor són finals sobre el particular. A Mateu 28:19, Ell va dir: "Per tant, aneu i feu deixebles de totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant".

Ningú no té el dret de modificar ni de canviar això! Sabel·li, un presbíter de l'Església en els primers temps, es va inventar una doctrina que no nega la divinitat de Jesucrist, sinó que el fa l'única Persona de la Divinitat. Ensenyava que el Pare, el Fill i l'Esperit Sant són la mateixa Persona; que són només tres títols per al mateix Ésser diví.

Els sabel·lianistes batejaven en el nom de Jesús només, excloent el Pare i l'Esperit Sant, la qual cosa era una moda nova a l'Església, i per això els deien "els modalistes". L'Església llavors va rebutjar vigorosament aquest ensenyament, i es va adherir fermament a la fórmula baptismal ordenada per Crist. (Mateu 28:19).

Els sabel·lianistes moderns, els unitaris, els "Jesús Només", contenen que cal batejar-se en el nom de Jesús només. Retorcen les Escriptures en dir que els Apòstols batejaven en el nom de Jesús, i citen diversos versicles al llibre dels Fets. Tals textos no es refereixen a la fórmula del baptisme, sinó a l'autoritat del baptisme cristià, que emanava del Senyor Jesucrist, qui ho va ordenar.

A Fets 2:38, quan en el sermó de Pentecosta Pere diu: "batejat-se cadascú de vosaltres en el nom de Jesucrist", s'adreça a "jueus, homes piadosos... jueus i prosèlits (gentils convertits al judaisme)... homes jueus... homes israelites... homes germans... la casa d'Israel..." És a dir, encara que hi havia gentils, la immensa majoria de la multitud era jueva.

El baptisme no va ser una cosa del tot nova en els dies de Jesús.

A més tenien el baptisme dels prosèlits, que eren gentils que es convertien al judaisme. Per rebre'ls finalment eren batejats. S'introduïen a l'aigua fins que els arribava al coll; els llegien la Llei, i en acabar la lectura, se submergia per complet, en senyal que moria i era sepultat per al paganisme.

També coneixien molt bé el baptisme de Joan el Baptista, que tan profundament havia calat en la vida de la nació. I des de llavors, estava el baptisme cristià, establert per Crist feia només uns quants dies. Els pagans es batejaven suposadament per ordre de les seves "deitats". Els jueus es batejaven per ordre de Moisès. Tancant la dispensació de la Llei els jueus es batejaven per ordre de Joan el Baptista.

I quan els Apòstols parlen de batejar-se "en el nom de Jesucrist", el que estan fent és establir la distinció del baptisme cristià entre tots els altres baptismes; que el baptisme cristià no és per l'autoritat de cap "deïtat" pagana, ni de Moisès, ni de Joan el Baptista, sinó que la seva autoritat procedeix de Jesucrist. Els Apòstols no es refereixen a la fórmula, sinó a la procedència d'autoritat.

És meravellós que en el baptisme de Jesús va ser real i evident el testimoni del Pare (amb la seva veu des del cel), del Fill (que estava present en carn i os), i de l'Esperit Sant (que va descendir en forma de colom). (Mateu 3:16-17).

Així que està clar que cal batejar com Crist ho va ordenar: "En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant", perquè "tres són els que donen testimoni al cel; el Pare, el Fill i l'Esperit Sant". (1 Joan 5:7).

3. El Candidat:

L'ordre bíblic per als qui poden ser batejats és el següent:

És a dir, una persona abans de poder ser batejada ha de penedir-se dels seus pecats, ha de creure en l'Evangeli del nostre Senyor Jesucrist, ha de donar fruits dignes de penediment, ha de ser doctrinada adequadament, ha de tenir una experiència clara de la seva salvació.

Si és batejat abans de tenir aquestes coses, es bateja un pecador sec i en surt un pecador mullat. El fet que el pecador ha de penedir-se dels seus pecats per després ser batejat exclou el baptisme dels infants.

4. El Temps:

El Nou Testament no especifica cap temps, però la persona ha d'estar plenament conscient de la seva nova experiència amb el Senyor.

Durant l'era apostòlica el fet de creure, acceptar i confessar Crist i el Seu Evangeli representava persecució, pèrdua de béns, fortuna, herència i fins i tot la vida; així que qui creia i confessava ja estava millor preparat per al baptisme que un que avui dia faci classes de baptisme durant diversos mesos.

Es recomana, doncs, que el candidat sigui ensenyat, de manera que en ser batejat sigui conscient del pas tan important i preuat que està fent.

5. El Significat:

El baptisme en aigua és una lliçó objectiva, visible, tangible, externa, d'una realitat espiritual interna. La realitat espiritual i interna és que la persona ha mort al pecat i al món, i "l'home vell" ha estat sepultat, i s'ha aixecat una "nova criatura".

Sant Pau escriu: "O no sabeu que tots els que hem estat batejats en Crist Jesús, hem estat batejats en la seva mort? Perquè som sepultats conjuntament amb ell per a mort pel baptisme, a fi que com Crist va ressuscitar dels morts per la glòria del Pare, així també nosaltres caminem en vida nova. Perquè si vam ser plantats conjuntament amb ell en la semblança de la seva mort, així també ho serem en la de la seva resurrecció". (Romans 6:3-5).

1. Expliqueu aquestes dues situacions:

2. Digueu quina és la forma i la fórmula del baptisme.

3. Què vol dir l'expressió apostòlica: "batejat-se en el nom de Jesucrist"?

4. Digueu alguns requisits indispensables per ser batejat en aigua.