Durant el XII Congrés a Panamà, el Rev. Nzé Obama va compartir l'avanç de la construcció del Centre de Convencions a l'«Antioquia d'Àfrica».
La quarta jornada del XII Congrés Centroamericà i del Carib, celebrada a Panamà, va quedar marcada com un altar d'adoració on les fronteres geogràfiques van cedir davant la presència de l'Esperit Sant. El servei va començar amb un bloc d'exaltació a Déu dirigit pel Rev. Andrés Espejo; al Panama Convention Center es va viure una atmosfera d'intensa comunió. La delegació dels Estats Units va encapçalar un temps de càntics que va preparar l'ànim de la congregació per rebre les bones noves de victòria que Déu concedeix a la seva Església.
El servei va posar el focus en l'impacte missioner al continent africà, amb especial èmfasi en el paper de Guinea Equatorial. En el seu informe, el Rev. Nzé Obama va destacar que aquesta nació s'ha consolidat com l'«Antioquia d'Àfrica», amb presència de l'obra a gairebé totes les seves províncies i expansió cap a Uganda, Costa d'Ivori, Camerun, Gabon, Moçambic, Malawi, ambdós Congos i Ghana. Davant de barreres legals i d'un entorn social amb normes estrictes per a actes públics, l'avanç continua. Un eix clau d'aquesta consolidació és el Centre de Convencions de Guinea Equatorial: una gran obra que avança en la seva quarta fase després de deu anys d'esforç. Indispensable per celebrar esdeveniments massius sota l'empara de la llei, el projecte ha estat impulsat pels pastors locals i pel suport inicial de la Junta Internacional i l'obra a Puerto Rico.
No obstant això, la conclusió d'aquest bastió de la fe s'enfronta a reptes econòmics molt severes, condicionats per la geografia i la logística del continent. A la zona, el preu dels materials és altíssim —fins a 16 dòlars per sac de ciment—, cosa que encareix de manera notable el buidat de lloses i els acabats estructurals. La columna del servei va llançar una crida urgent a la solidaritat de la família de la fe, recordant que l'avanç a Àfrica no és només un èxit regional, sinó una responsabilitat de tota l'organització. Calen suport espiritual i financer perquè els missioners disposin d'una seu pròpia que impulsi el gran aviament que ja sacseja Àfrica, per a glòria de Déu.